Bressol aimat de ma infantesa,
arrel profund de ma nissaga,
record llunyà que m'afalaga,
que el temps no esborra en sa saviesa...
Recordo els meus companys de joc,
carrers i places de la vila,
enyoro la vida tranquila,
de nits passades vora foc.
Els camps verts, l'armeler florit,
la llar i el fum, el foc,les brases...
Les pedres velles de les cases,
que donen força al meu espirit.
Aspiro  el flaire d'olivera,
d'arrels i soca retorçada,
figura seca, atormentada,
vigia etern de la costera.
Recordo pam a pam les terres,
les vinyes, els sembrats, els masos,
la dolça mel que fan els vasos,
els pins i el bosc d'aquelles serres...