|
PAGINA -ca Hola Catxadors, Ante todo comunicaros que el próximo día
29 de enero será la Catxadorada, espero que nos juntemos el mayor
número de Catxadors posible, la fiesta está garantizada
como cada año, calçots a discreción, vino, carnaca
vamos de todo hasta que nos salga por las orejas. A partir del 2004 se hizo entrega del premio de "catxador de l'any", que ya fue otorgado a David (lo malalt) en Castillonroy, el premio se concede al mejor catxador, valorando la capacidad de vuelo, el fomento del buen rollo, solidaridad y compañerismo entre Catxadors, así como la entrega, dedicación, organización y empeño para que els Catxadors sigamos disfrutando unidos cada fin de semana, vacaciones y fiestas de guardar.
Me gustaría que contestaseis a la propuesta del
Jabalí de l'any, creo que seria bueno para hacer ambiente y sobre
todo para decirle a los más bestias que recapaciten sobre su actitud
cuando llevan la vela. Venga nos vemos. Data 23/11/04 15:46 Ja podem dir que la zona de vol de Sant Llorenç de Montgai ha estat inaugurada amb tots els honors. No feia gaire temps que lo David "lo Maquinot", havia esta el pioner i l'avalador d'aquesta zona de vol, i jo mateix no feia ni cinc dies havia estrenat el despegue des d'on, aquell 18 d'octubre vaig gaudir d'aquell ràpid però gratificant vol. Al David ja li rondava la mosca al nas, i més després d'aquelles dues setmanes del mes d'agost on varem patir l'episodi de vents de llevant més llarg que es recordava, i de que no teníem cap zona de vol amb cara i ulls per poder-los aprofitar. Ens feia falta això!! després d'haver consagrat Ktxadonroy aquest estiu amb els volarros d'uns tal "Xevi's", "Lee's", "Solises", "Arqué's" & CO. Doncs bé, ja tenim una referència de primer nivell per poder volar en aquells dies en que un component de llevant fort ens pot fer la vida impossible a La Vall d'Àger. La situació del despegue és uns pocs metres per sota del Tossal de Sant Cristòfol (629m), punt més elevat de la Solana de Sant Cristòfol, al peu de la qual es situa el municipi de Sant Llorenç de Montgai (346m). L'orientació de la serra és clarament de sud-est amb unes vistes espectaculars del Monteró, l'embassament de Sant Llorenç i de la Plana d'Urgell. Les característiques del punt d'enlairament permeten sortides amb vents de llevant o xaloc però amb una intensitat moderada, ja que la zona no dona per masses alegries... inflar, controlar, fer dues pases cap en fora i ja has d'estar volant. Només hi pot estar una vela preparada per sortir i s'ha de ser precís a l'infla't, ja que els matolls al voltant son força abundants. El que és el despegue, està prou net, i més després de que en un parell de dies d'aquets en que no es va poder volar, varem aprofitar el temps. La situació i l'orientació de la zona, ens pot permetre en un dia en que el punt de condensació és molt baix, cosa que a la serra del Montsec és habitual en aquesta època, el tenir un marge força apreciable de sostre per poder intentar fer alguna cosa. L'accés no es que sigui cap meravella, però podria ser pitjor (la pista del Coll d'Ares, per exemple?), i en un quart d'hora es pot fer la pista que hi ha desde Sant Llorenç al "aparcament", sempre tenint com a xofer a lo Sorro amb la seva furgona. Pel que fa als aterratges, hi han suficients i ben comunicats, però s'ha de tenir cura ja que algun d'ells està farcit de cables elèctrics, i fins i tot hi passa la línea de Renfe Lleida - La Pobla de Segur. Un luxe que ofereix aquesta zona de vol son les grans facilitats per realitzar les recollides, i més si tenim la intenció d'intentar saltar cap enrere direcció Àger. El fet és que la ruta de vol en línea recta fins el Port d'Àger va tot al llarg de la carretera C-12. Això, no fa falta dir, és una comoditat molt gran; el Ramón, el dia "de autos" va aterrar a Les Avellanes (farcit de camps d'aterratge) i va arribar fins a Àger fent autostop. Una cosa que ens ha agradat molt a tots, és el punt de trobada per les nostres "expedicions" al Tossal de Sant Cristòfol; la gran rebuda i les facilitats que ens van brindar el Jaume i la Jaqueline, propietaris del Càmping La Noguera, ens van demostrar el grau d'implicació que pot haver-hi en un futur. Restaurant i bar on pots menjar a tot hora i bé, piscina, càmping, tranquil·litat, i un servei ofert per un grup d'encantadores cambreres que van fer les nostres delícies. Desde aquí vull agrair-vos molt sincerament el vostre interès en les nostres activitats i dir-vos que contem amb vosaltres perquè en la propera temporada aquesta zona de vol esdevingui punt de partida de més fites. No sabeu el que us espera!! Gracies. Aquell 18 d'octubre el Ramon Sanmartí (Albatros), l'Enric Maestre (el bomber), lo Maquinot i el Ànsies (jo mateix), érem en el punt d'enlairament, amb un vent d'entre 15-20 km/h de xaloc. Posteriorment (ja érem tots en vol) també s'hi va afegir el Joel, que va sortir desde el Castell de Sant Llorenç (una mica més al nord). A les 14:20 s'enlairava "lo Maquinot" i desprès d'uns primers minuts rascant, trincava gracies a la convecció que hi havia aquell dia a la zona. Quins núvols més atractius que hi havia!!! El Ramon va sortir el següent i jo iniciava el meu vol a les 14:53 amb una sortida d'ascensor, amb una tèrmica disparant-se just davant del despegue. En 11 minuts vaig tenir un guany d'uns 800 metres i pràcticament em vaig posar a l'altura del David i el Ramon. En aquell moment van sortir l'Enric i el Joel, que van fer el seu vol el dins dels límits de la Solana de Sant Cristòfol. On érem nosaltres va començar a arribar a la zona l'influencia d'un cúmul que ens va catapultar a tots tres fins a la cota 1755, just a sobre de Vilanova de la Sal; val a dir que varem prendre aquell rumb perquè, apart del component que teníem, sobre la serra del Mont-Roig l'evolució dels núvols era si més no preocupant. A partir de llavors és va "dissoldre la nostre societat". La tèrmica va afluixar i el David va prendre rumb sud-est cap al pantà de Sant Llorenç buscant un altre nuvolet, que no el va ajudar a tornar a remuntar. El Ramon va decidir tirar definitivament cap a enrere direcció cap a Les Avellanes i va tenir la fatalitat d'entrar en un planeig descendent en el que no va aconseguir trobar res aprofitable, aterrant just a l'entrada de Les Avellanes. La idea era bona, però el moment no ho va ser. Jo em vaig quedar rascant aquella debilitada tèrmica durant 6 minuts més, i amb 1788m també vaig decidir intentar-ho. Agafant el mateix rumb que el Ramon, no perdia massa alçada, i vaig aconseguir arribar a la Serra del Sil, al nord de Les Avellanes, on s'estava gestant el nuvolot que em va donar la benzina que necessitava (en 8´ i 16 360, vaig guanyar 900m). Era dins del núvol i, amb la referència del GPS, vaig anar derivant direcció nord, assolint els 1999m, i sortint d'ell passat Vilamajor... ja era pràcticament al Port d'Àger!! Allí vaig tornar a trincar però ja no va ser gran cosa (1867m). Amb el Ramón, que anava al "taxi" de tornada cap a Àger, i va veure les meves evolucions en tot moment, varem sospesar la possibilitat de que arribés fins el Montsec d'Ares. Per planeig segur que hauria arribat, i més amb el vent quasi en cua que duia. Vaig decidir anar a direcció cap al Maciarol, per omplir la panxa, que amb la emoció del vol em demanava teca... i una cervesa ben fresca!! A les 16:09 aterrava, amb un temps de vol de 1h16´. Per documentar el vol adjunto la gràfica de les relacions d'alçada/temps i vario/temps. Sant Llorenç de Montgai té tots els ingredients
per ser un segon Ktxadonroy, no ho dubteu. I a més, té moltes
possibilitats, ja que saltar rumb nord cap al Mont-Roig, quan el temps
ho permeti, i transitar fins la serra del Montclús, és arribar
a Terradets, Àger, Vilanova de Meià, etc. Fins a Àger
la distància desde Sant Llorenç és de 16km, i desde
Ktxadonroy és de 22km, però a efectes de records de Catalunya,
és pràcticament la mateixa. Ja podeu preparar tots les vostres
bèsties que a la primera oportunitat que hi hagi, tots cap a Sant
Llorenç!! (que passi ràpid l'hivern). Sergi "Ànsies" Ahora en Español. Ya podemos decir que la zona de Sant Llorenç de Montgai ha sido inagurada con todos los honores. No hacia mucho tiempo que David "lo Maquinot", haba sido el pionero y avalador de esta zona de vuelo y yo mismo ni hace cinco días había estrenado el despegue desde donde, aquel 18 de octubre pude disfrutar de aquel rápido pero gratificante vuelo. A David ya le parecía, y mas de aquellas dos semanas de agosto donde sufrimos el episodio de vientos de levante mas largo que se recordaba y de que no teníamos ninguna zona de vuelo con cara y ojos para poder aprovecharlas. Nos hacia falta esto !! después de haber consagrado Ktxadonroy este verano con los vuelarros de unos tales "Xevi's", "Lee's", "Solises", "Arqué's" & CO. Pues bien, ya tenemos una referencia de primer nivel para volar aquellos días en los que con componente fuerte de levante nos puede hacer la vida imposible a La Vall d'Àger. La situación del despegue está unos pocos metros por debajo del Tossal de Sant Cristòfol (629m). La orientación de la sierra es claramente de sur-este con unas vistas espectaculares del Monteró, el embalse de Sant Llorenç y de la Plana d'Urgell. Las características del despegue permiten salidas con vientos de levante o SE pero con una intensidad moderada, ya que la zona no da para demasiadas alegrías inflar, controlar, hacer dos pasos y ya has de estar volando. Solamente puede estar preparada una vela, y hay que ser preciso al hinchar, ya que las ramas están por todo y son abundantes. Lo que es el despegue, está bastante limpio, y más después de un par de días que no se pudo volar, aprovecháramos el tiempo. La situación y orientación de la zona, nos puede permitir un día en que el punto de condensación sea muy bajo, cosa que es muy habitual en el Montsec en esta época , tener un margen apreciable de techo para poder intentar alguna cosa. El acceso no es que sea ninguna maravilla, pero podría ser peor (la pista de Coll d'Ares, por ejemplo?) y en un cuarto de hora se puede hacer la pista que hay desde Sant Llorenç al aparcamiento, siempre teniendo como chofer lo Sorro con su furgoneta. Por lo que respecta a los aterrizajes, hay suficientes y bien comunicados pero hay que ir con cuidado, ya que alguno de ellos está lleno de hilos eléctricos y hasta lasa la línea de Renfe Lleida-La Pobla de Segur. Un lujo que ofrece esta zona de vuelo son las grandes facilidades para realizar las recogidas, y mas si tenemos la intención de saltar hacia atrás dirección la carretera C-12". Esto, no hace falta decirlo, es una comodidad muy grande, Ramón, el día "de autos" aterrizó en Les Avellanes (lleno de campos de aterrizaje) y llegó a Àger haciendo auto stop. Una cosa que nos ha gustado mucho a todos es el punto de encuentro para nuestras "expediciones" en el Tossal de Sant Cristofol; el gran recibimiento y las facilidades que nos brindaron Jaime y Jacqueline, propietarios del Camping La Noguera, nos demostraron su grado de implicación que puede haber en un futuro. Restaurante y bar donde puedes comer a cualquier horario y bien, piscina, camping, tranquilidad, y un servicio ofrecido por un grupo de encantadoras camareras que hicieron nuestras delicias. Desde aquí quiero agradeceros muy sinceramente vuestro interés en nuestras actividades y deciros contamos con vosotros porque la próxima temporada esta zona de vuelo sea punto de partida de mas metas. No sabéis lo que os espera!! Gracias.
Tant Llorenç de Montgai tiene todos los ingredientes para ser un segundo Ktxadonroy, no lo dudéis. Y además tiene muchas posibilidades, ya que saltar rumbo norte hacia Mont-Roig, cuando el tiempo lo permita, y transitar hasta la sierra del Montc´lus, es llegar a Terradets, Ager, Vilanova de Meià, etc. Hasta Àger la distancia desde Sant Llorenç es de 16Km., y desde Ktxadonroy es de 22Km. Pero a efectos de record de Catalunya, es prácticamente la misma. Ya podéis preparar todos vuestras bestias que a la primera oportunidad que haya, todos a Sant Llorenç!! (que pase rápido el invierno). Y ya sabéis el dicho cuando "lo Maquinot" va, VOLAAAAAAAAAAAAAR!!!!!!!!!! Sergi "Ànsies"
Fecha 14/11/04 00:35 Crónica 14/11/2004 Keridos amigos kxa2,vamos a hacerle algo de caso al president
y escribir un poco las aventuras de cada uno así es mas divertido.
Empieza el invierno y es buen tiempo para sacarle el polvo al paramotor
ke pa eso lo tenemos, todo el verano aparcado solo pensando en volar en
silencio pero cuando se acaba la térmica, empieza la temporada
de los MOTORFUCKERS el autentico brazo motorizado dels kxa2. Motorkuchers. El brazo motorizado dels Catxadors.
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
Esther, Silvia, presi, Olga, Anna Queen. Parecemos voladores de Ala delta.
|
David apunto de saltar.
|