CAL SEGUIR TREBALLANT
(Publicat al Levante-EMV del 26 d’abril de 1998.)
Elena-Maria Pineda i Caplliure
Àrea de Formació i Cultura de la CEN UGT P.V.
El retrobament de la nostra consciència col·lectiva al País Valencià està sent un procés llarg, complicat i difícil. Des d'abans de 1975, quan s'inicià el lent procés cap a la democràcia i l'autonomia, la UGT-PV sempre ha estat al costat de tots aquells i aquelles que hem recorregut eixe camí. Qui no recorda el treball i les contínues cridades del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià pel restabliment, entre altres moltes reivindicacions, de la llibertat sindical; o les manifestacions i els actes a tot arreu del país demanant l'amnistia, la llibertat i l'estatut d'autonomia. Al mateix temps que es plantejava el dret a l'autonomia del País Valencià i es lluitava per un Estatut amb les màximes competències, ens trobàvem immersos en uns moments d'alta conflictivitat laboral. Mentre es reunien a Oriola i Peníscola el Plenari dels Parlamentaris Valencians, els sindicats democràtics lluitàvem a les empreses desmuntant l'aparell de l'organització sindical vertical. Durant tots aquests anys, el camí de redreçament del nostre país també ha estat recorregut pels sindicalistes. Però això, encara que una realitat, avui és història. En l'actualitat —i ara més que mai— la nostra tasca, com la de la resta de forces progressistes al nostre país, continua sent immensa.
Amb l'arribada del govern del PP a la Generalitat Valenciana, tots hem detectat un fort pas enrera en les polítiques socials. El govern popular només sembla preocupat a fer creure que està reduint el dèficit públic a qualsevol preu. La passivitat que està demostrant en el tema de l'ocupació n'és un exemple: el Pla d'Ocupació, més que per a la creació de treball, sembla dissenyat per a reduir les inversions que generen ocupació, protecció social, així com serveis públics. I de la mateixa manera que en la UGT estem convençuts que hem d'actuar i proposar mesures com la reducció de la jornada laboral a 35 hores, que considerem necessàries i justes per mitigar els problemes relacionats amb l'ocupació i la generació de treball, també tenim l'obligació d'intervenir davant de les actuacions del govern popular que estan afectant al desenvolupament de la nostra cultura i de la nostra llengua.
Qualsevol observador atent a les realitats socioculturals del nostre país ha pogut observar, des de 1995, una clara difuminació en les polítiques encaminades a la potenciació de l'ús de la nostra llengua o a la defensa de la nostra cultura. L'esvaniment de la Direcció General de Política Lingüística, la derogació del decret d'homologació, la desolació diària i permanent de la Televisió Valenciana, la desaparició de l'IVEI, la tendenciosa política de subvencions i ajudes, són només algunes dades d'un mapa de carències molt més ampli. Només amb els milers de milions que estan dilapidant-se en insignes figures de la faràndula i l'espectacle amb els pretextos més peregrins, es podria portar endavant amb dignitat polítiques d'ajudes a la nostra música, teatre, editorials, etc.
I és evident que en aquests moments la nostra llengua, el valencià, està sofrint com mai per culpa d'eixa passivitat calculada del Govern del PP. El valencià no pot subsistir només a força d'iniciatives privades, o del treball de grans poetes o de distingits novel·listes. Des de la UGT entenem que la pluralitat lingüística del nostre país és una realitat, i el coneixement i ús del valencià són un dret col·lectiu i individual de tots els ciutadans i ciutadanes, i per tant, de tots els treballadors i treballadores. I cal exigir, per tant, els recursos humans i econòmics necessaris per garantir la seua recuperació. Normalitzar el valència vol dir normalitzar-lo a l'escola, a la televisió, però també a la sanitat, als jutjats, a les conselleries, a l'administració en general. I buscar les maneres —flexibles, però decidides— de fer-ho també a les empreses, als comerços, a les institucions, a l'esport, etc.
El 25 d'abril recordem cada any un dels dies més amargs de la història del País Valencià. Representa el dia d'una derrota. Però cal seguir treballant, sense perdre l'objectiu. Des de la UGT no hem d'oblidar mai, com treballadors i treballadores que som, que ni tan sols allò que ens correspon legítimament ens serà atorgat sense esforços.
