L'UGT DAVANT DEL 25 D'ABRIL
Publicat al Levante-EMV de 25 d’abril de 1999
Elena-Maria Pineda i Caplliure
Àrea de Formació i Cultura de la CEN UGT P.V.
Dies com el 25 d'abril ens fa sentir-nos un poc més valencians. I això ens deu d'ajudar a aplicar una constant vigilància als problemes del nostre país. Un dels problemes més greus que avui tenim es troba en el nostre mercat laboral, caracteritzat per una elevada desocupació i precarietat. La principal reivindicació de la UGT del País Valencià té a veure, com no pot ser d'altra manera, amb l'ocupació, arrepleglada al voltant de la implantació per llei de les 35 hores.
La reducció de la jornada a 35 hores setmanals té l'objectiu de la creació de llocs de treball. Som conscients que una societat no pot avançar amb les nostres taxes d'atur, ni amb les elevadíssimes taxes de precarietat, ni amb uns índexs de sinistralitat laboral tan alarmants, ni molt menys amb les polítiques regressives dels governs, estatal i autonòmic, del Partit Popular, que no garanteixen cobertures mínimes a tants i tants aturats.
La situació econòmica positiva fa possible el disseny i la posada en pràctica de polítiques més sensibles a aquests problemes. Des de la UGT-PV fem una crida a la Patronal perquè afavorisca i impulse la negociació col·lectiva, i que assumisca un compromís de reinversió de beneficis en la creació d'ocupació de qualitat i estable. I demanem del Govern Popular de la Generalitat Valenciana que deixe d'atemptar contra l'estat del benestar; que aborde els problemes d'ocupació, en especial dels joves i de les dones; que faça front als problemes dels jubilats i els pensionistes, i dels immigrants; que abandone el desarborament de la Sanitat i Educació Públiques; i que deixe de governar d'esquenes als treballadors i treballadores valencianes.
La recent negativa de la UGT-PV a signar l'AVOF
(Acord Valencià per a l'Ocupació i la Formació, subscrit no
obstant pel Govern Autonòmic, la CIERVAL i CCOO) ha sigut la
demostració unànime de què el nostre sindicat no es troba d'acord
en les formes, ni molt menys en els continguts revisats en aquest
acord, per ser insuficients, pobres, i
inconcrets. En la revisió de l'AVOF no es concreta ni una sola
ocupació ni s'avança gens ni mica en allò referent a la
reducció de la jornada a 35 hores. A més es dóna una completa
desatenció a les propostes fetes per nosaltres en matèria de
formació professional, polítiques industrials, ocupació,
protecció social, i la negativa a escoltar-nos en l'articulació
de polítiques medioambientals referents al tractament de residus
industrials —tan preocupants al nostre país—, i que
suposen un potencial e generació d'ocupació gens despreciable.
Si volem un País Valencià modern, hem de reclamar un apropament dels percentatges de la població ocupada als de la Unió Europea, apropar els nostres índexs de desocupació a la mesura comunitària i apropar a aquesta els nostres nivells de protecció social.
Per altra banda, el panorama cultural del nostre país no és molt millor. Actualment en aquest aspecte ens trobem en uns moments de gran vacil·lació i perplexitat, provocats per la inexistència d'una política cultural congruent i per tota una seguida de decisions incoherents per part del Govern Popular de la Generalitat. Una política cultural no es fa reunint de tant en tant un grup d'intel·lectuals o artistes sota el parany d'un congrés, uns premis o qualsevol altre motiu o finalitat més o menys memorable. Cal veure i interpretar la cultura com un factor imprescindible en la millora de la qualitat de vida, així com en la formació de l'individu i de la col·lectivitat; i entendre que el nostre patrimoni cultural és una riquesa tan important com puga ser qualsevol altre.
Per això és indispensable que els poders públics elaboren i impulsen mesures concretes en la línia d'enfortir el precari teixit industrial i el fràgil mercat cultural valencià basant-se en la potència creativa existent al nostre país i al desenvolupament de la producció artística. En dinamitzar el patrimoni cultural valencià s'aconseguirà que aquest siga un motor generador de noves estratègies que faran compatibles el seu aprofitament social amb la rendibilització econòmica, fins i tot potenciant un turisme cultural seriós i de qualitat al llarg i ample de tot el territori. I tot això en el marc d'una política cultural plural, diversa, integradora i oberta, i que es preocupe també de vigilar i fomentar totes les nostres manifestacions de cultura popular i tradicional. Finalment, és ja imperatiu la recerca de les vies que ens permeten acabar en el termini més breu amb tots els entrebancs que impedeixen portar endavant la normalització de la nostra llengua.
Com he dit al principi, en dates com aquesta del 25 d'abril molts valencians sentim reviscolar el valencianisme. I això és bo, perquè ens fa falta, molta falta. Des de sempre, la UGT-PV està per un projecte comú de construcció del nostre país. No hem d'oblidar que la recerca de la llibertat, la defensa de l'estat del benestar, la consolidació dels nostres drets com a poble, i la recuperació de la nostra cultura, del nostre patrimoni i de la nostra llengua és un treball constant de tots i de totes.
En altre ordre de coses, des de la UGT-PV vàrem mostrar la nostra satisfacció, primer davant del dictamen del Consell Valencià de Cultura i després en l'aprovació de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Pensàvem que s'obria una porta per intentar posar fi a l'estèril i fals conflicte lingüístic que des de fa dècades bloqueja el procés de normalització del valencià. Però una vegada més no ha estat així. Tot aquest procés que va començar amb els millors avals i una pretesa bona voluntat de les parts, està paralitzat en espera que els partits polítics que el varen impulsar es posen d'acord i acaben la tasca començada. I esperem que tot el procés només estiga paralitzat i en un termini més o menys breu puga resoldre's d'una manera positiva. Un definitiu fracàs en aquest tema només serviria per obrir nous fronts de debat i envigorir el conflicte amb més força.
A UGT-PV estem convençuts que el coneixement i ús del valencià és un dret col·lectiu i individual de tots els ciutadans i ciutadanes, i per tant de tots els treballadors i treballadores. Per això, en una data tan significativa com aquesta, volem exigir del partit del Govern de la Generalitat i del principal partit de l'oposició que busquen les vies d'acostament que els permeta acabar en el termini més breu possible tot aquest procés inacabable, i que posen en funcionament els mecanismes necessaris per posar fi a tots els entrebancs que impedeixen portar endavant la normalització de la nostra llengua.
