UN BON DIA PER REFLEXIONAR
Publicat al Levante-EMV
de 9 d'octubre de 1999
Elena-Maria Pineda i
Caplliure
Àrea de Formació i
Cultura de la CEN UGT P.V.
Des de la UGT-P.V. som
conscients de la multitud de problemes que interessen a la
societat valenciana. El 9 d'octubre ha de ser un dia per fer
balanç i reflexionar d'aquests temes que tant ens afecten. El
caràcter especial del dia nacional dels valencians el fa el
moment idoni per parlar en primer lloc, entre altres qüestions,
de la nostra llengua. El valencià ha sigut històricament, junt
a la nostra cultura, un element definitori i fonamental de la
nostra identitat col·lectiva. Per això, la nostra llengua ocupa
un lloc d'honor com a instrument adequat per enfortir els
referents compartits de la immensa majoria dels valencians i les
valencianes. En eixe aspecte, és fonamental que deixe d'estar al
marge de polèmiques estèrils. A hores d'ara no es poden qüestionar
les Normes de Castelló de 1932, acceptades per la pràctica
totalitat de les institucions públiques i privades valencianes,
per les associacions dels professionals del llenguatge, de la
traducció i la comunicació en general, per universitats i
institucions educatives, per instàncies internacionals etc. Les
Normes del 32 han de seguir sent el punt de partida inqüestionable
per a la normalització del Valencià.
La UGT-P.V., davant la
represa de les converses dels grups parlamentaris de les Corts
Valencianes per constituir l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL),
opina que correspon a les institucions universitàries l'acreditació
de la competència científica i acadèmica de les dues terceres
parts dels futurs acadèmics, tal i com s'arreplega
en la Llei de Creació de l'AVL, i que els futurs acadèmics
deuen assumir la normativització consolidada a partir de les
Normes de 1932. Només així podrem acceptar, reconèixer i
respectar l'AVL. De ser així, creguem fermament que la futura
constitució de l'AVL es pot d'acollir d'una forma positiva,
encara que amb això el treball no ha acabat, tot al contrari,
comença. Nosaltres estem disposats a col·laborar i participar
si l'objectiu final és la defensa i recuperació real del
valencià. Som conscients que la nostra llengua pròpia és en
gran part el referent de la nostra identitat com a poble. Si la
perdem, no disposarem ni de referents ni de confiança per
construir, dia a dia, una societat millor.
Però en el procés de
reflexió que ens hem traçat avui 9 d'octubre, ixen a la llum més
temes que importen a la societat valenciana. La situació laboral
al País Valencià és molt difícil, per no parlar d'insostenible.
La precarietat laboral és un mal realment intolerable. Un mercat
laboral com el nostre no pot seguir suportat taxes del 87% en
contractacions temporals que tenen una duració menor o igual als
tres mesos. Junt a la inseguretat laboral, això suposa dos
efectes greus sobre els treballadors i les treballadores. Primer,
queden fora de la protecció social per desocupació; i segon,
solen ser els protagonistes de la majoria dels accidents laborals
per la falta d'experiència i formació. A més, no hem d'oblidar
que al nostre país més del 50% dels treballadors i
treballadores desocupats no perceben cap tipus de cobertura
social.
Per això és urgent l'elaboració
per part dels Governs de la Generalitat i d'Espanya de mesures
legislatives en contra de la precarietat i de l'elevada
sinistralitat laboral, així com d'una major cobertura social a
la desocupació. Però també és essencial un canvi de
mentalitat per part dels empresaris per comprendre la peremptòria
necessitat d'aquestes millores. Els sindicats de classe, per la
nostra banda, hem de reflexionar de cara a la propera negociació
col·lectiva, i marcar-nos reivindicacions més exigents que ens
permetan avançar als treballadors i les treballadores: un
augment salarial que ens permeta recuperar capacitat adquisitiva,
la reducció de la precarietat laboral, la disminució de la
sinistralitat laboral i un progrés real en la reducció de la
jornada laboral a les 35 hores.
Molt altres problemes
queden al teclat, com poden ser les privatitzacions d'empreses i
serveis públics, la política en sanitat i educació, el Pla de
Desenvolupament Regional (PDR), la política de medi-ambient, etc.
Tot això dibuixa un panorama descoratjador al nostre país.Des
de la UGT-P.V. seguirem fent l'acció sindical necessària,
avalada per la nostra independència per intentar canviar aquest
estat de coses; i ens centrarem en la recerca d'un
diàleg social ple de continguts que ens permeta resoldre
cadascun dels problemes que afecten els treballadors i
treballadores valencianes, i per tant a tota la societat del País
Valencià.
Si a la dolenta situació
laboral afegim la política indiscrimada de privatitzacions d'empreses
i serveis públics; les polítiques escabroses en sanitat i
educació; les carències i la falta de concreció del Pla de
Desenvolupament Regional (PDR); l'oblit continu de polítiques
medi-ambientals encaminades a la creació d'ocupació estable,
foment d'energies renovables, millora dels recursos de l'aigua,
etc. ens podem trobar amb un panorama realment descoratjador al
País Valencià, més accentuat amb la relativa absència d'una
oposició política.
I tenim el dret a
mantenir la nostra identitat perquè els individus i els pobles
tenen dret a la llibertat.
I en situacions de
desequilibri, el procés de recuperació de l'ús social d'una
llengua no pot fer altra cosa que dissipar recels i facilitar el
reconeixement, amb tota naturalitat, de l'alt valor cultural i de
comunicació de qualsevol llengua, en el nostre cas del valencià
i del castellà.
Articles
Pàgina
principal