EL VALOR DEL TREBALL

(Publicat al Levante-EMV del 22 de gener de 2000)

Elena Maria Pineda i Caplliure

Àrea de Formació Sindical i Cultura CEN UGT-PV

Quan vaig rebre la notícia que Enric Valor havia mort, em va venir al cap que la primera col·lecció de contes que li vam comprar a la nostra filla van ser les "Rondalles Valencianes", i com durant molt de temps la vam adormir llegint-li’n un rera altre. Uns minuts més tard, després de telefonar al meu marit per donar-li’n la notícia —treballa de mestre de valencià a Elx— , vaig sentir, tot i que no el vaig conèixer personalment, que havia perdut una persona molt pròxima i que la seua absència, a partir d’aquell moment, l'anàvem a sentir molt tots els valencians.

Per desgràcia, la saviesa popular reconeix que mai no arribem a valorar en la seua justa mida una persona fins que no la perdem. Aquesta vegada no crec que haja sigut una excepció. Amb la seua mort no sols perdem un dels escriptors valencians més importants d’aquest segle, sinó també una de les persones que més ha cregut i que més ha confiat en les possibilitats del nostre poble. Estimava el seu País i la seua llengua, i ho ha demostrat de l’única manera possible, amb el treball constant. Va creure fermament en la utopia necessària del nostre redreçament nacional i no escatimà esforços en aquesta tasca, sol i moltes vegades contracorrent, però sense mai aturar-se, amb una tenacitat encomiable.

Darrerament s’han prodigat els homenatges a la seua persona, sobretot en l’àmbit acadèmic i social. En l’àmbit polític, sobre tot en la dreta, tots sabem massa que no estaven —o no estan— per la tasca. Poc importa, també es pot dir que reconeix qui pot i no qui vol. Ara el que cal preservar d’una manera urgent és la lliçó ètica derivada del compromís cívic que es desprén de la seua intensa vida. A la UGT-PV teníem previst retre-li un xicotet homenatge a la seua figura, per donar-li les gràcies per tot el que va fer pel nostre país i per la seua gent. No hem oblidat el seu treball durant la joventut al costat dels sindicats de classe, tant amb la CNT com amb nosaltres, la UGT. I llibres seus com "Millorem el llenguatge" o "La flexió verbal" han servit d’una inestimable ajuda per a milers i milers de treballadors i treballadores que hem volgut parlar i escriure millor cada dia la nostra llengua. No ha pogut ser en vida, pel que intentarem buscar una alternativa digna i sobretot útil, que servisca per difondre el seu treball.

De tota manera no és tard. Vull creure —millor dit, tinc la certesa— que el millor homenatge que Enric valor haguera volgut que li férem haguera sigut continuar la seua tasca. A això ens ajudarà dosificar el seu record, tenir-lo sempre present, en el dia a dia, com un valuós exemple de civisme, i intentar aconseguir entre tots els objectius als quals tant de treball i temps va dedicar. No va dubtar en afirmar que «els valencians estem obligats a contribuir a l’ús, el cultiu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català». Fem d’aquestes paraules la nostra divisa, serà un digne tribut.

Per últim m’agradaria recordar-li al Govern de la Generalitat que la vertebració cultural, literària i lingüística del País Valencià és fruit de moltes persones, però en especial és obra d’un reduït grup d'entre els que destaquen, junt a Enric Valor, intel·lectuals com Sanchis Guarner, Carles Salvador, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura… personalitats que es mereixen un tracte i un reconeixement que d’una manera calculada se’ls està negant des d’unes institucions que són de tots els valencians. El missatge cívic d’ells fou sempre el mateix: defensar la llengua valenciana, difondre-la i estimar el País Valencià. Tal vegada ara, després de la mort del mestre, una bona manera per part dels diferents governs de la dreta de començar a rectificar la seua "incomprensible" postura seria —junt al més que merescut homenatge institucional—, la restitució immediata del nom d’Enric Valor a l’Institut del seu poble, de Castalla. Almenys seria un bon inici. Però per favor, no es quedeu com sempre només en l’inici.

Articles

Pàgina principal