DESPRÉS DE 293 ANYS

(Publicat al Levante-EMV del 25 d’abril de 2000)

Elena Maria Pineda i Caplliure

Àrea de Formació Sindical i Cultura CEN UGT-PV

Aquest serà el darrer 25 d'abril del segle XX. Ens agradaria fer una recapitulació positiva i poder afirmar que després de 293 anys de la derrota d'Almansa, la recerca de les nostres llibertats com a poble, la consolidació dels nostres drets i la recuperació de la nostra cultura i la nostra llengua han estat aconseguides amb plenitud, i que la lluita per la seua recuperació són un mal record del segle passat.

Per desgràcia les coses no són així. Encara queda molt de treball per fer, i és un treball constant en el que tots i totes tenim que posar el nostre gra d'arena. Per això des de la UGT-P.V., entre moltes altres activitats i accions, vetllem perquè la difusió cultural siga patrimoni de tota la societat, i que no tinga el tractament selectiu que desgraciadament té en aquests moments.

Però hi ha altres problemes que també afecten, i greument, el nostre país i que mereixen, amb motiu d'una data tan assenyalada com aquesta, ser analitzats malgrat que siga breument.

El País Valencià pateix una sèrie de problemes que afecten molt negativament el nostre mercat laboral i en els quals la UGT-P.V. insisteix una i altra volta.

Es tracta d'una taxa de temporalitat en la contractació elevadíssima i, com a conseqüència d'aquesta i per la deixadesa i desídia dels nostres governants, una taxa de cobertura per desocupació preocupantment deficitària.

Juntament a aquests dos extrems, també tenim uns índexs de sinistralitat laboral alarmants amb lamentables xifres que ens col·loquen líders en accidents laborals si ens comparem amb la quasi totalitat de la resta de Comunitats Autònomes.

Aquests, i altres molts problemes, col·loquen el País Valencià en una situació precària en molts sentits, encara que els qui ens governen intenten projectar contínuament un estatuts autonòmic idíl·lic.

A les portes del 1r de maig convé fer aquestes reflexions en veu alta i animar els treballadors i les treballadores a denunciar aquests problemes, així com l'ofensiva del Govern de la Generalitat Valenciana d'avançar en la seua política de privatitzacions, colps que, un darrer l'altre, minven l'Estat de Benestar i que disminueixen la sanitat pública o l'educació pública per citar només alguns exemples.

Abans d'acabar, ens agradaria repetir la crida que la UGT-P.V. va fer fa pocs mesos sobre la figura d'Enric Valor.

Al País Valencià són moltes les persones que han treballat per portar endavant la vertebració cultural, literària i lingüística. Encara així, no hem d'oblidar mai que han estat un grup reduït de personalitats com el propi Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura… als qui els devem gran part del treball. El seu missatge cívic d’ells fou sempre el mateix: defensar la nostra llengua, el valencià, difondre-la i estimar el País Valencià. El Govern de la Generalitat Valenciana sembla que no vol reconéixer de cap manera les persones i el treball d'aquells que, des de posicions de compromís progressista, han fet tant pel nostre país, que malgrat el que puguen pensar ells, també és el seu.

Tal vegada les persones que regeixen actualment les nostres institucions —perquè ho són de tots els valencians, fins i tot d'aquells que no pensem de la mateixa manera que ells— puguen arribar a entendre i acceptar que aquestes personalitats de la nostra cultura es mereixen un reconeixement i rectifiquen la seua "incomprensible" i calculada postura davant d'ells. És una possibilitat, xicoteta, però una possibilitat.

Articles

Pàgina principal