CADA 9 D’OCTUBRE
(Publicat al Levante-EMV del 9 d’octubre de 2000)
Elena Maria Pineda i Caplliure
Àrea de Formació Sindical i Cultura CEN UGT-PV
Cada 9 d’octubre, com cada 25 d’abril, és una data idònia per a ser conscients de la riquesa històrica que avala al poble valencià i de la complexitat social que ens particularitza, tant lingüísticament, com culturalment, com fins i tot políticament. I ha de ser eixa riquesa històrica i eixa complexitat social la que ens ha de donar un marc diferenciador des d’on evitar posicions excloents, que ens ha de permetre buscar posicions integradores i tolerants, que ha de fomentar una més que necessària autoestima i que ens ha de fer sentir l’orgull de ser valencians i valencianes i de formar part d’un projecte de futur com a poble, al marge de posicions polítiques concretes.
Però cada 9 d’octubre, cada dia de l’any en realitat, també és el moment de fer balanç i de plantejar-nos com funciona el País Valencià. I des de la UGT-P.V. som conscients de què per molt que el president de la Generalitat vulga maquillar la realitat, les coses no funcionen bé.
Tenim uns índexs de sinistralitat laboral que ens col·loca entre les comunitats autònomes amb més accidents de treball. Sens dubte, és aquest un referent lamentable i un motiu de gran preocupació per a la UGT-P.V. En una data com aquesta convé fer una crida de reflexió al Govern Valencià perquè faça complir escrupolosament la matèria de prevenció de riscos laborals, i als empresaris, perquè l’apliquen estrictament sense cap excusa ni demora.
De la mateixa manera, aquest nou d’octubre volem fer de nou una crida tant al govern de la Generalitat Valenciana com als empresaris pel que fa referència a l’ocupació, però no a qualsevol ocupació, sinó a l’estable i de qualitat. La nostra Comunitat pateix una precarietat laboral molt elevada a la qual cal vedar d’una vegada per sempre.
Els empresaris han de contractar de manera estable i el Govern Valencià ha de solucionar eixe 30% de precarietat que té entre el seus empleats públics, sense tardar, si vol ser coherent amb el darrer discurs del seu president a l debat de política general a les Corts Valencianes, on va reconéixer eixa prioritat, al mateix temps que va admetre que eren nivell de precarietat inacceptables.
No puc deixar de fer menció a la "deixadesa", per dir-ho d’alguna manera, que any rera any està demostrant la Conselleria d’Educació respecte a l’obligació que té amb la normalització de la nostra llengua. Els problemes que cada inici de curs es plantegen amb el tema del requisit lingüístic no deixen en el fons de ser només la punta de l’iceberg, encara que siga la punta més gran i important. La realitat és que aquest tema afecta a tot el Govern Valencià i demostra la seua general falta de voluntat per portar endavant polítiques per a fomentar l’ús del valencià. Cal reforçar l’ensenyament del valencià en tots els nivells educatius, plantejant-se seriosament d’una vegada el tema de la capacitació lingüística dels docents com una necessitat ineludible. Cal que totes i cadascuna de les administracions públiques valencianes mostren una disposició modèlica amb l’ús del valencià i de respecte amb els qui volen fer-ne ús. Cal posar en marxa polítiques de promoció, flexible, decidida i dotada de recursos, que potencie l’ús de la llengua al comerç, empreses, institucions privades, i en tots els àmbits socials valencians. Des de la UGT-PV estem convençuts que el coneixement i ús del valencià són un dret col·lectiu i individual de tots els ciutadans i ciutadanes, i per tant, de tots els treballadors i treballadores. I per això no deixarem d'exigir els recursos humans i econòmics necessaris i la voluntat política per garantir la recuperació de la nostra llengua, el Valencià.
I un pas important serà la resolució definitiva de tot el procés polític en què ha desembocat la posada en marxa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Si en un principi, encara que amb les obvies reserves (creguem necessari, per exemple, que el nou ens obtinga el recolzament de les Universitats Valencianes), des de la UGT-P.V. acollírem la Llei de Creació de AVL amb optimisme. Però també som conscients que tota dilació en aquest tema està restant credibilitat a la pròpia AVL i està impedint posar fi al conflicte estèril que ens impedeix portar endavant des de fa dècades el procés de normalització de la nostra llengua pròpia.
Per últim, hem de recordar dos insignes valencians com eren Enric Valor i Francesc Ferrer, que han faltat enguany. No devem oblidar-los, ni a ells ni als qui des de posicions progressistes han lluitat i treballat per dur endavant la vertebració del nostre país, en totes les seues vessants, cultural, literària, lingüística, etc. Per això, la UGT-P.V. hem convocat per als dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre a Castelló i Morella el "I Congres de Societat, Treball i Llengua" en homenatge a Enric Valor. No donant-los el reconeixement que mereixen no van a aconseguir que els oblidem, ni que oblidem el seu compromís que ens ha servit d’exemple a tota una generació de valencians i valencianes.
