HOMENATGE A ENRIC VALOR

(Publicat a Treballadors de l'Ensenyament núm. 32 de març de 2000)

Elena Maria Pineda i Caplliure

Àrea de Formació Sindical i Cultura CEN UGT-PV

El diccionari arreplega moltes accepcions del que significa la paraula mestre. Però hi ha una que m'agrada en particular, la que la defineix com: "Aquella persona de qui s'és deixeble, de qui pren norma, ensenyament." I curiosament posa la següent oració com exemple: «Ha sigut el mestre de tota una generació.» Crec que si l'hagueren escrit pensant en Enric Valor, no l'hagueren encertat més. La societat valenciana, amb la mort d'Enric valor, no ha perdut només un gran escriptor i un gran lingüista. El País Valencià, amb la seua mort, ha perdut un mestre, ha perdut altra vegada un mestre. I la seua absència, com la de tantes altres personalitats que han estat bàsiques en la vertebració cultural, política i lingüística del nostre país, l'anàvem a sentir molt tots els valencians.

Per desgràcia, la saviesa popular reconeix que mai no arribem a valorar en la seua justa mida una persona fins que no la perdem Amb la seua mort no sols perdem un dels escriptors valencians més importants d’aquest segle, sinó també una de les persones que més ha cregut i que més ha confiat en les possibilitats del nostre poble. Estimava el seu País i la seua llengua, i ho ha demostrat de l’única manera possible, amb el treball constant. Va creure fermament en la utopia necessària del nostre redreçament nacional i no escatimà esforços en aquesta tasca, sol i moltes vegades contracorrent, però sense mai aturar-se, amb una tenacitat encomiable. El professor Sanchis Guarner (un altre mestre de tants i tants valencians) va escriure d'ell: «Els valencians actuals no s’han adonat del gran servei que Enric Valor ret al país, salvant d’una pèrdua segura un dels seus béns espirituals més significatius, més bells i més desconeguts».

Des de la C.E.N. d'UGT P.V. estem treballant des de fa temps per celebrar un congrés sobre la seua figura, que servisca per a ajudar a preservar la lliçó ètica derivada del compromís cívic que es desprén de la seua intensa vida. I un llibre sobre la seua figura i que arreplegue textos seus serà el primer en inaugurar una xicoteta col·lecció de llibres que portarà com a títol «Homenatge als nostres escriptors». Nosaltres no hem oblidat el seu treball durant la joventut al costat dels sindicats de classe, tant amb la CNT com amb nosaltres, la UGT. I llibres seus com "Millorem el llenguatge" o "La flexió verbal" han servit d’una inestimable ajuda per a milers i milers de treballadors i treballadores que hem volgut parlar i escriure millor cada dia la nostra llengua. No ha pogut ser en vida, pel que intentarem buscar una alternativa digna i sobretot útil, que servisca per difondre el seu treball.

Tinc la certesa que el millor homenatge que li podem fer a Enric valor és intentar continuar la seua tasca. A això ens ajudarà dosificar el seu record, tenir-lo sempre present, en el dia a dia, com un valuós exemple de civisme, i intentar aconseguir entre tots els objectius als quals tant de treball i temps va dedicar. No va dubtar en afirmar que «els valencians estem obligats a contribuir a l’ús, el cultiu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català». Fem d’aquestes paraules la nostra divisa, serà un digne tribut.

La vertebració cultural, literària i lingüística del País Valencià és fruit de moltes persones, però en especial és obra d’un reduït grup d'entre els que destaquen, junt a Enric Valor, intel·lectuals com Sanchis Guarner, Carles Salvador, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura… El missatge cívic d’ells fou sempre el mateix: defensar la llengua valenciana, difondre-la i estimar el País Valencià. El Govern la Generalitat Valenciana no pot obviar a aquells que, des de posicions de compromís nacionalista i progressista, han fet tant pel País Valencià. No pot obviar-los, és cert, però els està negant el reconeixement d'una manera estudiada i calculada.

I aquest és el punt on entrem nosaltres, els treballadors de l'ensenyament al País Valencià. Si els que manen i governen no volen recordar-los, el nostre deure cívic és que la societat no els oblide. Els deguem massa totes les valencianes i els valencians per a què la intolerància i la intransigència ens guanyen aquesta partida, condemnant a l'oblit a uns grans valencians.

Articles

Pàgina principal