Paraules prèvies
Quan la comissió organitzadora va convidar-me a participar en els
actes commemoratius del 250è aniversari del naixement del
gran músic austríac W. A. Mozart, vaig dubtar
sobre quina podia ser la col·laboració
més adient, des de la meva condició de
mossèn, en una celebració d'aquesta mena. Com no
podia ser d'una altra manera, l'opció escollida fou la d'una
petita reflexió sobre la mística musical del
mestre i la seva tendència religiosa, vistes des de la
perspectiva del rector de la Parròquia de Santa Magdalena,
seu actual d'un important festival de música
clàssica, on l'obra de Mozart ha estat a bastament
representada.
* * *
La vida de Mozart es significa per la seva
propensió a la recerca de la música total. Com
qualsevol esperit creador es debat en una lluita de crisis constants,
superades mercès a la creença absoluta del poder
balsàmic de la música, força
espiritual d'una fe que ell mateix ignora. La seva figura, qualificada
amb adjectius tan dispars i contundents com els de genial,
diví, banal, elegant, prodigiós... s'ha adaptat a
les diferents realitats d'una controvertida personalitat que no
respondria a cap esquema fora del context d'una íntima
religiositat, històricament silenciada.
Part de les vint-i-dues misses de Mozart estan mancades
d'un
autèntic caràcter religiós. La
raó, possiblement rau en l'exigència del
príncep arquebisbe Hieronymus Colloredo entestat que la
música religiosa oficial que es cantés a la seva
església, de la qual Mozart era organista i compositor, fos
d'efecte grandiloqüent i espectacular, la qual cosa va dur el
mestre, inconscientment, a rebutjar la seva pròpia obra, que
ell mateix va definir com "d'estil ampul·lós i
bombàstica".
Un cop presentada i acceptada la renúncia al
càrrec d'organista de l'església, lliure de
l'exigent mediocritat de l'arquebisbe de Salzburg, és quan
Mozart composa les seves obres religioses més
excel·lents. Obres idealitzades amb un sentiment i bellesa
únics. Tan sols des de l'aspecte més desconegut
de Mozart, el vessant d'una fe convençuda, és
possible entendre la dramàtica expressió de la
litúrgia musical del mestre.
La generació d'obres cabdals del
gènere, entre
d'altres la famosa Missa en do Menor, sublim harmonia de la
litúrgia; l'oratori Davidde Penitente, una de les millors
obres escrites sobre aquest gènere; l'admirable Ave Verum,
un prodigi de delicadesa religiosa i el grandiós
Rèquiem acabat per Süssmayer, l'adéu a
la vida més tens i místic expressat per un
ésser humà, possiblement deuen la seva
inspiració a la devoció que Mozart sentia per la
Verge Maria.
És molt el que s'ha escrit sobre l'obra i la
vida del genial
músic austríac, no sempre de manera certa i
objectiva, però molt poc sobre la seva inclinació
religiosa. Cal tan sols l'audició de l'últim
període de la seva obra litúrgica per a copsar la
presència d'un home profundament religiós,
posseïdor d'una fe que ni els avatars negatius del final de la
seva vida van aconseguir debilitar.
L'Església de Santa Ma. Magdalena, seu dels
Festivals de
Música Clàssica i Tradicional d'Esplugues, que
enguany han assolit la seva desena edició, ha
inclòs fins ara a les seves programacions un nombre
significatiu d'obres del gran mestre austríac. És
possiblement l'únic compositor, que en algun dels diversos
concerts que s'organitzen a la parròquia, ha estat present
cada any. Per la gran importància religiosa i
artística de l'obra de Mozart, vetllarem per mantenir i
augmentar aquesta tradició.
Torna al menú
