Expressar fets corresponents a la vida i obra de W. A. Mozart,
situar-los en l’espai i en el temps en què s’han
produït, és un exercici conscient del present envers el
passat, la recerca erudita de dades, experiències, opinions,
dates i fins i tot vivències, acuradament raonades i
rigorosament contrastades.
Quan els fets en ells mateixos van més enllà
d’aquests raonaments defugint els conceptes situacionals i
temporals, quan es fan presents en qualsevol lloc i moment oferint-nos
una visió única, sensible i elegant de la bellesa,
inconscientment, ens estem endinsant en l’Univers musical
Mozartià, expressió sublimada del batec humà.
La incontestable versatilitat musical de Mozart es troba en la
totalitat de la seva obra, cal tan sols sentir algunes notes, un cert
perfil melòdic per a constatar la presència de quelcom
transcendent i únic. El seu abast en formes va ser total, ell ha
estat l’únic compositor de la història que ha
dominat amb mestratge excepcional tots els gèneres, estils i
formes de la música.
Aprofitant l’avinentesa del 250è aniversari del
naixement del mestre de Salzburg, editorials i discogràfiques
s’han llançat a una dura ofensiva per tal
d’arrabassar els llocs preferents en l’apartat de vendes de
llibres sobre el mestre i de la seva música gravada. Biografies,
anecdotaris i enregistraments discogràfics rivalitzen amb
edicions més dirigides a estimular l’afany al consum que
no pas a contribuir a difondre la veritable figura del mestre i,
essencialment, donar a conèixer amb més profunditat la
seva música extraordinària, estenent-la a nous sectors de
la societat.
Sobre Mozart s’ha escrit gairebé tot. La seva
vida, la seva creació musical i sobretot la seva mort, han estat
tractades des de la més rigorosa versió
biogràfica, fins la més fantasiosa o novel•lesca
interpretació. A finals del segle passat, l’obra teatral
de Peter Shaffer, Amadeus, duta posteriorment al cinema per Milos
Forman, va col•laborar amb escreix a crear l’ennuvolada
ambigüitat que avui envolten molts passatges de la vida del gran
artista.
No té res d’estrany que a l’hora de
confeccionar aquest quadern, modesta monografia publicada dins de
l’homenatge que Esplugues dedica al gran mestre, i davant la
dificultat d’aportar noves dades històriques que no hagin
estat tractades per la ploma dels més prestigiosos
musicòlegs i dels més erudits biògrafs, ens
qüestionéssim la conveniència d’editar-lo.
D’aquí va néixer la idea de presentar-lo
com una espècie de guia, propera i assequible, amb les dades
més característiques del mestre, la seva cronologia,
suggeriments sobre la bibliografia existent més fiable, la
discografia recomanada i les obres imprescindibles. També hem
considerat l’oportunitat de presentar una erudita
recopilació de les obres de Mozart interpretades a Barcelona des
de l’any 1920 fins l’any 2005, dintre de les temporades
“oficials” de les tres orquestres amb més
tradició simfònica de Catalunya: l’Orquestra Pau
Casals, l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra
Ciutat de Barcelona, actualment Simfònica de Barcelona i
Nacional de Catalunya.
Un treball de recerca estricte i laboriós que es
complementa amb una relació, el més completa possible, de
les obres o fragments musicals del mestre, interpretades a Esplugues.
Una curiositat interessant per als melòmans i públic en
general, on queda reflectida la gran tradició que ha tingut la
música de Mozart al nostre país. L’any 1991, amb
motiu del segon centenari de la mort del compositor, Barcelona va
ésser declarada Ciutat Internacional Mozartiana.
Un valor afegit a un quadern pensat preferentment com a
homenatge al gran mestre de Salzburg i com a element de consulta a
l’hora d’escollir una biografia o un enregistrament
musical, contribuint així al coneixement de Mozart i a la
difusió de la seva obra, monument cabdal de la música i
un dels cims de la història de l’art de tots els temps.
Esperem haver encertat en aquesta no gens fàcil decisió.
Si més no, considereu l’esforç i la voluntat
emprats en l’intent de donar una informació i una imatge
més autèntica del mestre, sense caure en el parany del
mite.
Torna al menú
