Cercle Cultura i Artístic Pare Miquel d'Esplugues Quaderns de Cultura, 4
Número monogràfic dedicat a Mozart
Agrupació Pro-Arts Musicals d'Esplugues
Any Mozart > Publicacions > Sumari del Quadern de Cultura, núm. 4

Mozart envers la música del segle XX

Manuel Fabregat i García
President adjunt de l’APAME

Hi ha una certa predisposició entre els bons músics de jazz, en algun moment de la seva vida artística, d’interpretar obres de factura clàssica, sobretot de grans autors del barroc i del classicisme, interpretant-les se-gons els cànons del moment. També entre els bons compositors, hi ha una inclinació  semblant: composar temes de jazz, però de factura clàssi-ca, sobretot en forma de suits. Entre aquests compositors podem destacar Duke Ellington, George Gershwin o Claude Bolling. Els aficionats al jazz anomenem aquesta tendència THIRD STREAM, o, literalment, ter-cera via.

Consultant el meu arxiu he recopilat 23 discos amb obres de compositors clàssics o barrocs, amb un total aproximat de 400 temes interpretats, abundant-hi sobretot la música de Bach, seguit de Bethoven, Bizet, Gri-eg, i fins i tot les Quatre estacions de Vivaldi. Entre els 400 temes tan sols n’he trobat dos d’escrits per Mozart, el Concert per a piano i orques-tra núm. 23, Kv 488 i la Sonata núm. 3, als quals afegirem les versions de la Simfonia en G menor Kv 550, dels The Mark Kramenr Trio i la Mozart Jazz Suit, amb temes d’òperes interpretats pels Guy Barker’s.

Les adaptacions al jazz d’aquestes obres tenen unes característiques molt singulars respecte a les altres. En tots els casos els músics, després de plantejar el tema amb més o menys ritme de swing, alteren les línies me-lòdiques a partir d’improvisacions sobre les harmonies, o sigui tractant els temes clàssics de la mateixa manera com ho farien amb qualsevol al-tre tema més o menys popular.

Què passa amb Mozart? Doncs que escoltant els dos primers temes al·ludits, concretament l’adàgio del Concert i la Sonata, observem en tots dos casos un fort ritme de swing, però sense alterar les línies melòdiques com ho fan els altres compositors.

Per què? Doncs l’única explicació que hi podem trobar és que en l’estructura i simplificació de les magistrals composicions de Mozart, s’inclou la perfecció de la senzillesa, cosa que fa molt difícil, si no im-possible, alterar les línies melòdiques sense malmetre’n el contingut.

Mentre escrivíem aquestes ratlles, ens hem assabentat de la publicació imminent d’un disc de jazz basat en obres de Mozart. No hem tingut ocasió d’escoltar-lo; més endavant ja en donarem la nostra opinió.

Torna al menú


Mozart envers la música del segle XX / President adjunt de l’APAME Article anterior: Univers Mozart Article següent: Esplugues: aproximació a la música clàssica Versió PDF per imprimir
Biblioteca Central Pare Miquel d'Esplugues Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Esplugues Televisió