Hi ha una certa predisposició entre els bons
músics de jazz, en algun moment de la seva vida
artística, d’interpretar obres de factura
clàssica, sobretot de grans autors del barroc i del
classicisme, interpretant-les se-gons els cànons del moment.
També entre els bons compositors, hi ha una
inclinació semblant: composar temes de jazz,
però de factura clàssi-ca, sobretot en forma de
suits. Entre aquests compositors podem destacar Duke Ellington, George
Gershwin o Claude Bolling. Els aficionats al jazz anomenem aquesta
tendència THIRD STREAM, o, literalment, ter-cera via.
Consultant el meu arxiu he recopilat 23 discos amb obres
de compositors clàssics o barrocs, amb un total aproximat de
400 temes interpretats, abundant-hi sobretot la música de
Bach, seguit de Bethoven, Bizet, Gri-eg, i fins i tot les Quatre
estacions de Vivaldi. Entre els 400 temes tan sols n’he
trobat dos d’escrits per Mozart, el Concert per a piano i
orques-tra núm. 23, Kv 488 i la Sonata núm. 3,
als quals afegirem les versions de la Simfonia en G menor Kv 550, dels
The Mark Kramenr Trio i la Mozart Jazz Suit, amb temes
d’òperes interpretats pels Guy Barker’s.
Les adaptacions al jazz d’aquestes obres tenen
unes característiques molt singulars respecte a les altres.
En tots els casos els músics, després de
plantejar el tema amb més o menys ritme de swing, alteren
les línies me-lòdiques a partir
d’improvisacions sobre les harmonies, o sigui tractant els
temes clàssics de la mateixa manera com ho farien amb
qualsevol al-tre tema més o menys popular.
Què passa amb Mozart? Doncs que escoltant els
dos primers temes al·ludits, concretament
l’adàgio del Concert i la Sonata, observem en tots
dos casos un fort ritme de swing, però sense alterar les
línies melòdiques com ho fan els altres
compositors.
Per què? Doncs l’única
explicació que hi podem trobar és que en
l’estructura i simplificació de les magistrals
composicions de Mozart, s’inclou la perfecció de
la senzillesa, cosa que fa molt difícil, si no im-possible,
alterar les línies melòdiques sense
malmetre’n el contingut.
Mentre escrivíem aquestes ratlles, ens hem
assabentat de la publicació imminent d’un disc de
jazz basat en obres de Mozart. No hem tingut ocasió
d’escoltar-lo; més endavant ja en donarem la
nostra opinió.
Torna al menú
