UNA NOVA APORTACIÓ A LA CULTURA MUSICAL D'ESPLUGUES

Recordant l'Alfred Correa, amic i cofundador de l'APAME

"Us dic davant de Déu i com a home honest, que el vostre fill és el més gran compositor que conec, ja sigui personalment o per reputació."

Joseph Haydn en una carta al pare de W. A. Mozart (any 1785)

Amics dels Museus i del Patrimoni d'Esplugues de Llobregat (AMPEL) té el goig de col·laborar en l'edició d'aquest quadern, que recull en diferents articles de diverses entitats, el desig de presentar un contingut variat d'enriquidora convivència, aprofitant la celebració d'un aniversari tan significatiu com aquest. Una iniciativa a la qual ens incorporem amb entusiasme.

L'APAME, una de les entitats organitzadores de l'Any Mozart, va tenir la bona pensada d'incorporar el fascinant univers sonor a les seves activitats culturals i ho va fer, des dels seus inicis, amb la intenció de promocionar la música a la nostra ciutat, alhora que donar als músics joves l'oportunitat d'actuar en públic. Aquesta iniciativa va donar un fort impuls a l'afeblit ambient musical que vivia Esplugues aquell moment.

Recordem les paraules que el president Sr. Cervera va pronunciar el dia de al presentació de l'entitat, l'any 1994, a l'auditori de l'antiga INEF: "....treballarem amb il·lusió per fer d'Esplugues la capital musical del Baix Llobregat". Paraules que avui esmentem per la gran transcendència que el compliment d'aquesta escomesa ha tingut en l'activitat i el creixement de la cultura musical al nostre poble.

MOZART SEGLE XXI. UNA SUBTIL TRANSGRESSIÓ

En el decurs d'aquest any i amb ocasió del 250è aniversari del seu naixement, espectacles i diverses disciplines s'han combinat entorn de la figura de Mozart. El cicle "Mozart segle XXI" ens ha convidat a fer un trajecte per diferents aspectes de la música mozartiana, incorporant elements del nostre temps: la dansa contemporània (Mozart a dos peus i quatre mans), la narrativa biogràfica (Les bucòliques d'"II Re Pastore"), la poesia (Aires de divertiment), fins i tot la gastronomia (Mos-Art), i finalment la projecció de dos actors cantants que també han ocupat un lloc destacat (El cel de Mozart).

Les combinacions entre cant i paraula; el pianisme més genuí, la música de saló, les músiques de vent, de cordes, les àries i lieder del Mozart infant o adult, tot amanit amb les aportacions escèniques, poètiques i corporals de joves artistes, conformen un bloc compacte que troba la seva unitat en una música de fa més de dos-cents anys, amb què l'individu del segle XXI es troba plenament identificat.

Escric amb la recança que potser aquestes ratlles no agradaran gaire per la subtil transgressió d'incorporar la música del mestre a les tendències artístiques del nostre temps. Però per damunt de tot, el nen, l'adolescent, el jove Mozart, tal i com assenyala encertadament Hocquard, "[…] no opta successivament per l'últim estil assimilat bandejant els anteriors; la seva evolució és acumulativa, ja que cadascuna de les noves adquisicions li permet perfeccionar l'ús dels llenguatges anteriors".

Mozart va realitzar en un determinat període de la seva vida una síntesi perfecta de les diferents expressions musicals, convertint-se en l'exponent més elevat del seu segle i en l'hereu de la tradició que el precedia.

No cal, per tant, acotar en la seva producció formes successives. La varietat de llenguatges que assimila i barreja és increïble. En una carta adreçada al seu pare, datada el 1778, escriu: "Puc imitar i emprendre tots els gèneres i estils de composició". Afirmació plenament justificada en la totalitat de la seva obra.

Torna al menú