En conèixer la iniciativa de la Biblioteca Central Pare Miquel d'Esplugues i de l'agrupació Pro-Arts Musicals d'Esplugues (APAME), els Amics de la Música de Santa Magdalena ens hem adherit ben de gust a la comissió organitzadora del actes commemoratius del 250 aniversari del naixement de Wolfgang Amadeus Mozart.
La música de Mozart ens acompanya tot sovint a casa, al cotxe, a la feina... A més, tots els festivals i programacions inclouen les seves composicions. El nostre Festival de Música Clàssica i Tradicional d'Esplugues també ho ha fet des del principi, amb un bon nombre d'obres interpretades. Ara bé, molts recordarem aquella ocasió o be aquell indret on les notes mozartianes ens van commoure i es van quedar per sempre en la nostra memòria musical.
Ara em ve a la memòria la primera vegada en que vaig escoltar una obra de Mozart en directe. Era l'any 1978. Fins llavors havia assistit a molt pocs concerts en viu, però ja tenia a casa una petita selecció de música clàssica amb les obres i els músics per on molts comencem: Beethoven, Mozart, Txaikovski, Strauss... Era a Viena amb la meva esposa i la filla de 2 anys, tot acceptant de bon grat la invitació d'un company de feina que residia a la capital austríaca. Era una tarda lluminosa de juliol i varem anar a visitar el palau de Schönbrunn, l'antiga residència d'estiu dels Habsburg. Havent traspassat els jardins plens de flors, anàvem passejant per les esplèndides sales i habitacions del Palau, decorades en estil rococó, i vet aquí que entrem en una sala preparada per un concert de capvespre gairebé a punt de començar. Sense pensar-ho gaire ens hi varem quedar. L'orquestra de cambra començà amb una breu introducció i tot seguit interpretà la Petita Serenata Nocturna, que en aquell entorn històric adquiria tons i matisos que ens retornaven al passat, quan Mozart la va presentà en viu per primera vegada. El gran músic austríac ens havia conquerit per sempre.
Amb tot, no m'havia fixat prou en la seva biografia. Per això ens va sobtar la pel·lícula Amadeus, que també varem veure tots tres plegats, cap a meitat dels anys vuitanta. La visió de la vida del músic, envoltada de pobresa, incitava a preguntar-nos com és possible que un nivell de creativitat musical tan elevat es pogués desenvolupar en aquell entorn certament deprimit. Cal posseir una capacitat i una tenacitat ben notables per fer-ho factible. Les escenes finals, on Mozart dibuixa el seu inconclús Rèquiem, eren ben impactants.
De fet, la seva existència va ser relativament curta, però molt intensa. En només 35 anys (1756-1791), W. Amadeus Mozart ens va lliurar un llegat musical impressionant. Les seves qualitats ja despuntaven de ben petit. El seu pare, també músic, se'l va emportar a una primera gira per diversos indrets europeus quan en prou feines tenia 6 anys. A partir de llavors l'activitat del jove geni va ser frenètica, fins i tot durant els tres últims anys de la seva vida, on segurament veia apropar-se la seva fi i ho volia deixar tot llest i a punt. En aquest període va acabar Cosi fan tutte, La flauta màgica i La clemència de Tito i també va avançar en el ja anomenat Rèquiem.
Així doncs, els Amics de la Música donem la benvinguda a aquest programa d'actes en record del gran Mozart, que celebrarem aquest any en l'àmbit de la reconeguda tradició musical i cultural de la nostra Ciutat.
Torna al menú
