No deixa de ser una paradoxa el fet que el nen prodigi més famós de la història, el compositor que va seduir amb el seu art insuperable la noblesa europea, el genial mestre que va dotar la música de l'elegància i brillantor de què estava mancada, accedint alhora amb exquisida sensibilitat, als més remots i delicats racons de l'ànima humana, l'home que havia obtingut el favor de reis i prínceps de l'església, morís sol, pobre i marginat.

Tanmateix el seu esperit, rebel i lliure, la seva capacitat creativa i el seu geni, expressat sempre al límit de les possibilitats humanes, no li permeteren sotmetre's als capricis de la noblesa i sobretot, a les restriccions musicals que pretenia imposar-li el seu últim mentor, el Príncep Arquebisbe Colloredo, envoltat de músics i palatins no sempre desinteressats i sovint motivats per una destructiva enveja. La intenció d'encotillar la música del gran mestre, obligant-lo a cenyir-se als anacrònics sistemes establerts coartant al seva creativitat, -frustrat intent de posar tanques al vent- van motivar la renúncia de Mozart a continuar al servei del príncep de l'església.

Si bé és cert que aquesta actitud del mestre li va permetre seguir treballant lliurement, -possiblement obres d'art com El rapte del serrall, Les noces de Fígaro i Don Giovani, entre d'altres, no haurien estat mai escrites- també és veritat que amb aquesta renúncia van començar les seves dificultats econòmiques i socials. La pressió a què el va sotmetre el seu entorn va malmetre la seva fràgil salut amb malalties que van afectar el seu cos, no pas la seva vena creativa que és va mantenir fins al mateix moment de la seva mort, la qual el va sorprendre en la composició d'una de les obres cabdals de la literatura musical religiosa de tots els temps, el Rèquiem Kv 626.

Abans d'entrar a valorar el significat del mot mozartià, a vegades sinònim de grandesa, altres d'exagerada grandiloqüència, sempre, però, envoltat per la fantàstica nebulosa creada des de la realitat genial del gran artista, hem cregut necessari aquesta petita informació sobre un fet referent al seu caràcter i personalitat, que va marcar extraordinàriament la seva vida i la seva obra, desmentint alhora, la imatge erròniament creada d'home venial.

Quan emprem el mot mozartià ens referim:

• A la música com a protagonista absolut de tota la seva obra.
• Al mestratge de les tècniques de la música fins enllà on és possible.
• A ser l'únic compositor a dominar tots els llenguatges musicals coneguts.
• A la subtil manifestació de la música com a element d'expressió i de comunicació.
• A una transcendent poesia musical expressada amb la més absoluta puresa.

La profunditat en el coneixement i la utilització sempre ajustada d'aquests elements, fa que a l'obra de Mozart no falti ni sobri mai res, res no es pot tocar, tot està previst, l'equilibri és gairebé perfecte, el marge per a l'intèrpret queda centrat tan sols en els matisos, colors, temps... En conclusió, en el seu propi talent. No caben lectures emfasitzades ni grandiloqüents, camins de l'èxit fàcil, cal tenir els dots i l'esperit de l'autèntic artista, capaç de transmetre al públic, despertant la seva sensibilitat, tota la bellesa enclosa en l'obra musical del mestre.

El coneixement de tots els estils musicals que abastava Mozart, va contribuir amb força i amb el pas del temps, a fer de la música un llenguatge universal sense fronteres, un vehicle més de comunicació entre els diferents pobles i races d'arreu del món. La seva música única, li va permetre expressar-se sobre una gran varietat d'aspectes: poesia, violència, tendresa, temperament, burla, sentiment, crueltat i fins i tot brutalitat, foren descrits per la música "mozartiana", sempre sota el segell de distinció i elegància, característic i present en tota la seva obra.

La música de Mozart conforma amb la seva totalitat, una obra d'art de dimensions colossals, un autèntic tresor assimilable tant des de la intel·ligència com des de l'esperit, una obra d'art a l'abast de tothom no suficientment aprofitada. Per a gaudir del privilegi d'aquest impagable llegat no cal pas entendre-hi, ni analitzar ni jutjar, cal tant sols saber escoltar amb atenció i sentiment per a poder copsar els ritmes, les harmonies i les vibracions d'una música excepcional.

L'extraordinari domini de Mozart de la tècnica musical, el seu mestratge absolut, una ment excepcional i una delicada sensibilitat, dipositades al servei d'un concepte humanista de la música, tracen el perfil de la figura del mestre, la dimensió de l'artista total i absolut, el concepte "mozartià" de l'home, finalment maltractat per la vida, que havent tingut el món als seus peus va acabar destruït per l'enveja al seu talent i per la força irreductible del seu propi geni.

Torna al menú

---