Avans de donar les qualitats i els defectes de l'energia nuclear, hem de saber que ès:
ENERGIA
L’energia és
una magnitud física que associem amb la capacitat dels cosos per
produir un treball mecànic. En física l’energia és
un concepte bàsic degut a la seva propietat fonamental: l’energia
total d’un sistema aïllat es manté constant. L’energia es pot
manisfestar en diferents formes, entre elles està l’energia nuclear.
L’energia nuclear és energia potencial dels nuclis degut a la interacció que els manté units, part de la qual pot alliberarse per fissió o fusió. Qualsevol modificació del nucli, ja sigui perquè es parteix (fissió) o es fa més gran (fusió) comporta la transferència d’enormes quantitats d’energia en forma d'energia radiant, tèrmica i cinètica de les partícules que es desprenen.
Einstein va ser
el primer científic que va demostrar que la massa podia ser considerada
una forma d’energia, ja que en les reaccions nuclears hi ha una pèrdua
de massa que es transforma en energia. L’energia que es genera es determina
segons l’expressió proposada per Einstein:
E=mc2
C= Velocitat
de la llum 300.000km/s
EL
NUCLI DELS ATOMS
El nucli dels àtoms te dimensions molt reduïdes. Es situa a la part central de l'àtom, on es situa també tota la càrrega positiva i la totalitat de la massa atòmica. Està constituït fonamentalment per protons i neutrons. El protó té càrrega positiva quantitativament igual a la de l'electró, mentre que el neutró és neutre. A cadascuna de les partícules del nucli se l'anomena nucleó. La força que mantè units els nucleons s’anomenen forces nuclears. Les forces nuclears són forces d'interacció i tenen una intensitat molt superior a les forces electroestàtiques.
Energia d'enllaç, és la diferencia entre la massa d’un nucli i la suma de les masses dels nucleons que el formen, la qual multiplicada pel quadrat de la velocitat de la llum, te les dimensions d’una energia.
E=mc2
ENERGIA D'ENLLAÇ PER NUCLEÓ
Els nulcis petits, com que contenen pocs nucleons, posseeixen petits valors d'energia d'enllaç. Els grans tenen valors d'energia d'enllaç més alts. El quocient entre l'energia d'enllaç i el nombre de nucleons s'anomena ENERGIA D'ENLLAÇ PER NUCLEÓ. Com més gran sigui aquest quaocient més difícil és trencar el nucli corresponent o el que és el mateix, més estable és aquest nucli. Els elements pesants tenen tendència a fragmentar-se per produir nuclis lleugers i així augmentar la seva estabilitat. Els nuclis lleugers tendeixen a unir-se i originen nuclis més pesants i estables. En els dos casos es produeix una disminució de massa i un despreniment d'energia, en el segon cas més gran. Aquests dos procesos se'ls anomena respectivament FISSIÓ i FUSIÓ nuclears.
(NOTA DE L'AUTOR: quant el dos es mes petit que la resta de nombres i lletres (X2) vol dir que aquest numero esta fent elk quadrat del nombre al qual acompanya)
