VOCABULARIU
El
tiempu
En estus tiempus modernus, la genti está pendienti del tiempu pa las fiestas, vacancias,
ilsi a la praya, a esquial, al ríu o a las piscinas.
Y han deprendíu de la tilivisión
un montonáu de palabras alreol
del tema. Peru antañu la nuestra
genti tamién estaba pendienti del tiempu pol mé del campu,
y estas son angunas de las palabras que se han ussáu en la nuestra tierra pa
mental las cosas del tiempu.
·
AGUARRÁ. Se idi asina cuandu
lluevi muchu: “¡Menúa aguarrá ha caíu!”.
·
AIRI / AIRÓN.
El airi, cuandu sopra juerti, se idi que es un airón:
“¡Vaya un airón que ha jechu esta mañana!
·
CENCELLÁ / CENTELLÁ. Cuandu cai una helá mú juerti
y está tó brancu comu si hubiesi neváu, se idi que “ha caíu una cencellá” (tamién se idi “centellá”).
·
DONDEÁ. El airi no sopra siempri
de continu, y cada golpi
que sopra algu juerti es una dondeá.
·
JALAMERU. Es
el airi que vieni dendi Jálama.
·
MUELLI-MUELLI.
Cuandu lluevi mú poquini, casi sin mojal, esu es el “muelli-muelli” (algu asina comu
el “xirimiri” de los vascus).
·
NIEBRA. Es
lo que se da cuandu las nubis
están al ras del suelu y no se ve a dos en un burru.
·
NIEVI. La nievi es esu brancu que cai del cielu y a tós mos gusta vel.
¿Quién no se ha sentíu comu’n
dagal cuandu se ha levantáu de la cama y ha vistu tó neváu?
·
NUBIS / NUBRÁU. Cuandu tó esta llenu de nubis, está nubráu. Dispués d’esu, puedi venil
cualquiel cosa: agua, nievi,...
·
YELU. Cuandu el calol está pol baju el ceru,
el agua se güelvi dura: esu
es el yelu.