Estimats/des companys/es:

En primer lloc voldria disculpar-me pel meu castellà deficient, ja que el text adjunt és una traducció de l'anglés i amdues llengües no són els meus idiomes materns. Malgrat això espero que entengueu les paraules i el missatge.

És una mica difícil explicar un projecte extens com el nostre en unes 24 pàgines. Malgrat això, ho vaig provar, tot i els riscos de freqüents malentesos. Aquest treball no és cap altre cosa que una introducció al Projecte A. Prova d'explicar-vos les idees bàsiques més importants, d'oferir-vos un esquema de les seves estructures rudimentaries i d'explicar-vos algunes parts esencials de la nostra "filosofia". Res més. Potser desperto la vostra curiositat. En tal cas, no teniu cap altre remei que aprendre alemany, ja que no està prevista cap traducció al castellà del llibre. En cas d'entendre l'alemany, també us podem oferir la lectura del nostre butlletí intern "AHA!". Malgrat això esperem que dintre d'algun temps podeu veure el projecte existent, visitant-lo...

De manera adicional a la present introducció, voldria donar-vos algunes informacions sobre la situació actual del Projecte A:

Les primeres idees que donaren llum al projecte varen neixer uns 10 anys enrera, però va passar molt temps fins que aquestes idees maduraren, prengueren formes concretes i sortiren a la llum com a projecte concret. A començaments dels anys 80, vaig explicar les meves idees als meus/ves companys/es més propers, els quals em van animar a publicar-les en forma de llibre. La primera presentació pública va tenir lloc a la trobada anarquista de Venècia el setembre de 1984. A la primavera següent, va aparèixer l'edició alemanya del llibre "Das Projekt A", seguit per altres presentacions a Viena i Milano. El maig de 1985 vam començar una difusió prudent i lenta del llibre a Alemanya dintre dels medis llibertaris, amb la finalitat d'evitar tota publicitat sensacionalista.

Fins al moment actual, uns 1000 llibres han estat venuts i estimem que una xifra d'uns 2.500 a 3.000 llibertaris alemanys l'han llegit. Tenim les adreces i algunes dades d'algunes persones interessades. D'aquests, uns 200 tenen un fort interés per participar, i hi ha un nucli d'uns 50 que es consideren a si mateixos com a decidits del tot definitivament. Aquesta és més o menys la meitat de gent que ens cal per començar (voldriem unes 100 a 150 persones amb uns 10 a 15 doble-projectes). Fins ara hem publicat 15 números del nostre butlletí, intern "AHA!" amb unes 800 pàgines en total, amb debat, crítica, suggerències, preparacions, resultats de trobades, etc. El butlletí mitjà té unes 60 pàgines. Hem tingut 7 trobades a escala nacional (participant també companys/es d'Aústria, Suïssa i Holanda) amb una participació d'entre 30 i 60 persones. Cada trobada nacional ha estat dedicada a un tema específic (fins ara: possibles formes de resistència local, estratègia i contra-estratègia, habitatges, construcció ecològica, viure dins una comunitat, models econòmics anarquistes alternatius, formes d'aconseguir fons econòmics, crèdits, etc., formes legals i no oficials d'organitzaciò i estructures organitzatives, perspectives polítiques del projecte i la seva importància, criteris del lloc adient i la seva búsqueda). A les properes dos trobades pensem definir definitivament la ciutat on pensem instal·lar el projecte. Addicionalment, hi han hagut tota una sèrie de trobades locals i regionals a diverses regions amb una asistència considerable a algunes i redüida a d'altres, així, com trobades de tipus profesional (com per exemple agricultura, técnica/artesania/professions manuals, sanitat, comerç i serveis públics, professions lliberals), de les quals ja van sorgir més grups específics com el d'ordinadors, arts gràfiques, llibreria, cooperativa d'aliments, jurídica, electricitat i d'altres. Després existeix un grup de dones amb trobades particulars i hi han hagut una sèrie de trobades extraordinàries destinades a establir millors formes de conèixement mutu, com un càmping i una trobada d'orientaciò psico-dinàmica. Totes aquestes activitats de trobades han estat embolicades amb els més diversos contactes personals, visites, viatjes, etc.

Ha estat establerta la "caixa comuna", alimentant-se a poc a poc amb les donacions dels interessats i alguns pocs projectes (o dobles-projectes, respectivament) ja s'estan preparats per començar, funcionant ja algunes parts d'ells. La major part de les persones decidides es troben actualment a la fase de planificació, coordinació, perfeccionament dels coneixements professionals, recerca de participants addicionals i juntar el capital necessari.

Ens trobem, doncs, a la segona part de la fase preparatòria. Pensem acabar el procés de trobar la ciutat adient cap a l'estiu de 1988, instal·lant-se ja els primers individus i potser algun que altre doble projecte a la tardor següent. Calculem, que la "fase d'infiltració" començarà el 1989, de manera que cap el 1990 o 1991 el Projecte A sortirà "oficialment" a la llum.

Els nostres problemes més grans actualment són els següents: Encara necessitem més participants, mentre que ja hi ha alguns projectes i companys/es preparats per començar (gins i tot amb impaciència). Així correm el risc d'una ruptura, si continuem perllongant la fase preparatòria durant molt de temps més. Pensem haver trobat un compromís acceptable per tothom amb les decisions de les darreres trobades nacionals. Per una altre part, moltes coses encara no estan prou madures. Encara tenim una sèrie de dobles-projectes necessaris per començar sense prou gent interesada o preparada per iniciar-los. L'acceptació de la "caixa comuna" és encara massa débil, mentre que el finançament dels doble-projectes específics sembla desenvolupar-se de forma satisfactòria. Ocasionalment passem per fases de polèmica interna, de vegades causades per personalismes, de vegades per diferències fonamentals de conceptes, sobretot en el pla psíquic-personal. Tot està obert, aquests conflictes es poden resoldre amb acords mutus, mitjançant un trencament o la sortida d'alguns/es companys/es. També patim un fort déficit de dones (la relació va millorar lleugerament de 5: 1 a 3:1 , i de nens. L'edad mitjana és d'uns 25 anys; el participant més vell té 82 anys, i el més jove (excloguent als bebés) 9 anys. Hi ha alguns/es companys/es entre 40 i 50 anys d'edat i una bona porció entre els 20 i els 30. També comptem ja amb alguns/es participants que no provenen del moviment llibertari, però desitjaria que fossin encara més...

Malgrat tot, el balanç actual és satisfactori El més important sembla ser que serem capaços probablement de finançar els nostres diversos projectes i que l'ànim general entre la gent és possitiu, millorant encara més entre determinats cercles limitats i algunes regions o grups d'afinitat professional, etc. El sentit comú i el desig de realitzar aquest projecte entre tots està creixent i capaç de superar els entrebancs que fins ara s'ens han interposat pel camí.

En conseqüencia, som moderadament optimistes, pensem que el Projecte A començarà a funcionar més o menys de la forma descrita al llibre i al resum adjunt.

Wetzlar, febrer de 1988

Horst Stowasser

(Conferència pronunciada el 4 de maig

de 1986 a la sala 218 del

Melbourne College for Advanced Education

amb motiu de les celebracions del

Centenari del Moviment Anarquista

a Austràlia)

-lleugerament modificada-

A mi m'agrada molt cuïnar. Igualment m'agrada jugar amb el meu fill petit i escriure articles polítics. M'agraden els passejos en vaixell a vela, nedar, parlar amb els amics i companys, discutir amb la gent, el treball amb fusta, viatjar pel món, donar xerrades públiques, participar en conferències, la pintura i el dibuix, participar en activitats polítiques i projectes anarquistes, preferiblement amb moltes altres persones i sense gaire violència; també m'agrada la meva feina -la professió corrent de fotocomposició-. M'agrada tocar la guitarra a l'igual que llegir, m'agrada editar revistes i escriure llibres, mantenir la biblioteca que he creat, i finalment, m'agrada dedicar-me, ocasionalment, a l'avenç de la revolució mundial. L'anarquista, és clar.

Possiblement us pregunteu: Què dimonis té això a veure amb el tema? Bé, em sembla que ja estem ben dins del que el Projecte A significa i vol.

Un projecte multi-dimensional

Estic segur que la major part de vosaltres -i en realitat, tots aquells que sou personalitats multi-dimensionals- teniu els més diversos interessos, desitjos, somnis, preferències, "hobbies", esperances i plans. No existeix una sola cosa, que ens fa moure i que ens ha reunit en aquest lloc. I, igualmet, que la anarquía no consisteix només en una sola cosa com per exemple l'abolició de l'esta o del diner, o la pràctica de l'"amor lliure", o donar de menjar a tothom, també les nostres vides i les nostres realitats son combinacions ben sofisticades de múltiples factors.

En aquest fet gairebé banal resideix una força, una empenta dinàmica, amb capacitat de canviar les nostres vides a l'igual que la societat.